Vés al contingut

Beta de l'Hidra Femella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicBeta de l'Hidra Femella
Tipusestel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)kB8hB8HeA0VSi[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióHidra Femella Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre5.480.000 km[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−0,59 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,28 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva10.980 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi10,53 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)0,19 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−56,56 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−1 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial330 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)11h 52m 54.5215s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-34° 5' 30.7328''[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat210 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

Beta de l'Hidra Femella (β Hydrae) és un estel de magnitud aparent +4,29 a la constel·lació de l'Hidra Femella.[7][8]

Al costat de ξ Hydrae, a la Xina era coneguda com a Tsing Kew, ‘el pujol verd'.[9] S'hi troba a 365 anys llum de distància del sistema solar.

Beta Hydrae és un estel binari les components del qual hi estan separades 1,7 segons d'arc. Beta Hydrae A, classificada com una gegant de tipus espectral B9IIIsp, té una temperatura efectiva de 11.100 K. 210 vegades més lluminosa que el Sol, el seu radi és 4 vegades major que el radi solar. És un estel peculiar de tipus Bp que exhibeix taques amb altes concentracions de silici, crom i estronci. Això el converteix en un estel lleugerament variable -del tipus Variable Alpha² Canum Venaticorum- amb un període equivalent al seu període de rotació de 2,357 dies. Amb una massa de 3,3 masses solars, la seva edat s'estima en 200 milions d'anys. [10]

La component secundària del sistema, Beta Hydrae B, té magnitud 5,47. La meitat de lluminosa que la seva companya, probablement és un estel de la seqüència principal més calenta que Beta Hydrae A. L'òrbita del sistema no està determinada, però la seva separació visual condueix a una distància real entre els dos estels d'almenys 190 unitats astronòmiques, amb un període orbital de més de 1.000 anys.[10]

Referències

[modifica]
  1. Richard O. Gray «The late B-type stars: Refined MK classification, confrontation with stromgren photometry, and the effects of rotation» (en anglès). Astronomical Journal, 4-1994, pàg. 1556–1564. DOI: 10.1086/116967.
  2. Oleg Kochukhov «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 23-07-2014, pàg. 1629–1642. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1259.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 Michel Curé «Stellar parameters and H α line profile variability of Be stars in the BeSOS survey» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 03-01-2018, pàg. 5287-5299. DOI: 10.1093/MNRAS/STX3075.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
  7. «Beta Hydrae» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].
  8. Beta Hydrae Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (Bright Star Catalogue).
  9. Allen, Richard Hinckley. «Hydra». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0. 
  10. 10,0 10,1 «BETA HYA» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 9 desembre 2020].